La Ruta dels Molins és un recorregut que uneix els tres molins paperers més emblemàtics de Banyeres de Mariola dels nou que van estar actius en el riu Vinalopó entre els segles XVIII i XX. En aquestes peculiars construccions fabrils, grandioses per a la seua època, van treballar la major part dels veïns de Banyeres de Mariola durant diverses centúries.
L’itinerari, per aquestes instal·lacions alçades al llarg del riu Vinalopó, permet gaudir d’un interessant passeig. Pot contemplar-se la rica flora i fauna d’un paisatge que a penes ha patit alteracions. Partint del primer molí paperer establit en Banyeres, el Molí l’Ombria, caminarem aigües amunt, fins al Partidor, una instal·lació per a la distribució d’aigua, força motriu que accionava tots els artefactes de segles passats.
Aigües avall, contemplarem els edificis malparats pel pas del temps del molí Sol, on es va elaborar un paper de fumar que va ser famós a Espanya i Amèrica.
Acabarem el recorregut en el Molí Pont, futura seu del Museu Valencià del Paper.
L’entorn natural ha determinat les característiques dels molins. Per això es pot trobar en la ruta informació sobre plantes com, per exemple, el saüc, que era utilitzada per a la confecció de tints.
MOLINS DINS DE LA RUTA:
Molí del Partidor
Situat en el marge dret del riu, existien dues edificacions, en una d’elles s’alça un molí paperer. El molí paperer de dues tines era accionat per l’aigua que baixava del partidor i en l’actualitat persisteix el lloc on estava emplaçada la roda hidràulica. La seua estructura s’assembla als molins paperers de la zona, característics per les seues cobertes de voltes en la planta baixa, on es realitzava el paper, la primera planta on se seleccionaven els draps i està coberta per bigues, i en l’última planta, on les finestres eren de dimensions majors, per a l’assecat del paper, estava rematada per una coberta a doble vessant. Actualment aquest edifici es troba ben conservat, s’ha convertit en un habitatge de segona residència.
Molí l’Ombria
Aquest va ser el primer molí edificat en el curs de l’Alt Vinalopó, es localitza al marge esquerre del riu. El seu creador va ser Laureano Ballester, però la mala gestió d’aquest, va fer que a principis del segle XIX, li quedaren molt pocs molins en propietat, va ser llavors quan passa a ser de José Laporta Valor, que mai el va utilitzar per a fer paper, sinó per a subministrar enllumenat elèctric al molí Sol i al molí Pont
Actualment l’estat d’aquest molí és ruïnós. En el seu cos principal consta de planta baixa voltada sobre la qual s’alça una altra planta dividida en dues seccions perfectament delimitades, la segona i tercera planta estaven destinades a l’assecat del paper, amb coberta de dos aigües resguardada amb teules i taulonets de fusta entre les bigues.
Aigües avall del molí l’Ombria, es troba el molí Serrella, avui propietat privada convertida en casa de segona residència. Aquest molí, va ser molí fariner. Actualment encara es conserven les moles en el soterrani.
Molí Sol
Està situat en el marge dret del riu, annex al Molí Torró.
Aquest molí també és conegut pel nom de ‘Blanco y Negro’, pel paper de fumar que fabricaven. Es va edificar en 1856. Aquest molí té una planta rectangular de quatre crugies, amb un alçat de quatre plantes. La planta baixa correspon a un semisoterrani voltada per pilars de secció rectangular. La primera planta, que s’accedeix per la planta principal, destinat a l’endreçament dels treballadors, oficines i habitatges, que repeteix l’estructura reticulada creada en el semisoterrani, però que la configura un sistema de llinda de bigues de fusta sobre pilars de morter, aquest esquema es repeteix en les plantes superiors. La planta segona i tercera, s’utilitzava per a realitzar l’assecat del paper a l’aire.
A l’edificació principal, se li va afegir en diferents èpoques diversos annexos, depenent de les necessitats de la indústria (tallers de fusteria, ferreria, habitatge del conserge…)
Una mica abans del molí trobem les basses de decantació, utilitzades per a netejar l’aigua abans de la seua entrada en el molí.
La conservació actual de conjunt és regular.
Molí Torró
Molí fariner del segle XVII, de planta rectangular amb façana senzilla i coberta a doble vessant. És en 1764 quan sabem la seua pertinença a la família Torró, la qual dóna nom a la construcció.
Posteriorment al molí se li va afegir la construcció del Molí Sol convertint-se en molí paperer en 1862 després d’establir un conducte subterrani per a la utilització de l’aigua del riu. Conservava les voltes sota les quals giraven els queixals on s’elaboraven les farines. Encara que són poques les restes que es conserven en l’actualitat, és mereixedor de la nostra atenció, al ser dels pocs vestigis que ens queden del segle XVII.
Molí Pont
Localitzat al marge esquerre del riu. En els seus orígens va ser un molí fariner. En 1758 el rvd. Mauro Aparisi, rector de l’església parroquial de Banyeres estableix i alça un molí fariner de l’Administració de l’Església per a sufragar les despeses de construcció de la nova església, però en 1877 el compra José Mora Navarro i edifica al costat un molí paperer, el més important de Banyeres d’elaboració de paper de fumar i llibrets. A la fi del s.XIX l’adquireix José Laporta Valor que el rebateja com ‘la Innovadora’. En 1935 s’integra en Papereres Reunides S. A. d’Alcoi. En 1964 tanca per no es competitiu.
El seu estat actual no és molt bo a pesar que fa uns anys se li va fer una renovació de les cobertes dels cossos principals.
Molí l’Aspenta o Molí Sant Jordi
Localitzat en el marge esquerre del riu, en la partida del Bovar. Es coneix popularment com el molí l’Aspenta perquè va ser parcialment arrossegat en una de les riuades del Vinalopó. Té una estructura rectangular de 10 metres de longitud i 5 metres d’ample, amb semisoterrani voltat, planta baixa i planta primera per a l’assecat del paper. El semisoterrani compta amb una estructura de cobertes amb voltes, on se situava la roda hidràulica i on es fabricava el paper. La planta baixa, on se seleccionava el drap, construïda amb jàsseres i bigues i la primera planta amb coberta amb teules a dues aigües amb l’interior de fusta i canyís, servia per a penjar i assecar el paper. En l’actualitat es troba en ruïnes.
Molí Roig o Molí de Català
Localitzat en el marge dret del riu Vinalopó.
Molí hidràulic que funcionava amb la força de l’aigua del riu. Per a aconseguir la força per a impulsar la maquinària es va construir un assut, que el compartiria amb el Molí Tap.
Aquest molí té el seu origen en un antic batà, però és en 1778, quan Laureano Ballester i Francisco Belda tenen la idea de construir un molí en aquesta ubicació. En 1821 Antonio Ferre ven les terres a Juan Casasempere per a realitzar aquest projecte.
Actualment conserva la seua estructura principal, plana rectangular, i un alçat de quatre plantes, amb coberta de dos vessants sustentada per una armadura de fusta amb tres bigues longitudinals.
Molí Forcall
Localitzat al marge dret del riu Vinalopó. A aquest molí se li coneixen diversos usos, des de molí fariner a productor d’energia per a l’enllumenat elèctric del municipi. A principis del s.xx es coneix la seua funció com a molí paperer, on pren més importància.
El seu estat de conservació en l’actualitat és en ruïnes.
Molí Sans
Localitzat en el marge dret del riu, és l’últim molí de Banyeres situat en la confluència del Vinalopó i la Marjal.
La seua activitat va començar en 1860 quan Vicente Sanz Martínez construeix el molí.
La seua estructura és la característica dels molins paperers, comptant en la seua planta baixa amb l’estructura de cobertes amb voltes, on se situava la roda hidràulica i era on es fabricava el paper. La primera planta era on se seleccionava el drap i la coberta on s’assecava el paper.
Molí Tap o Molí Sant Josep
Localitzat en la part dreta del riu Vinalopó, contigu al Molí Roig.
Primer va ser construït el batà, després va ser molí. Tenia un altre nom, el molí de Sant Josep.
Les primeres notícies conegudes del molí es deuen a un carreu marcat amb l’any 1847.
Aquest molí a la fi del s. XIX principis del s. XX era de planta rectangular, amb formes característiques de la topologia dels molins.
Actualment el seu estat és ruïnós, però encara es conserva l’edifici primitiu del qual comentàvem la seua estructura. A més conserva el semisoterrani voltat i la ximenera dels anys 50 del s. XX.
Molí Fariner de Benasait
Localitzat en el camí dels Pinarets. Es tracta d’un molí fariner, amb planta rectangular i coberta de dos vessants, i sustentada per una armadura de fusta composta per tres pilars de planta quadrada i teules àrabs cobrint-la. Es distingeixen dues altures, el nivell superior que és la sala de mòlta i el nivell inferior on s’albergava la maquinària fonamental del molí.
Molí Fariner Daniel
Molí que a l’origen va albergar la fàbrica d’aiguardents que pertanyia al complex fabril de Laureano Ballesteros. En 1930 es va convertir en molí de pinsos i cereals, fins al seu tancament a la fi del s. XX.
Aquest molí aprofitava els corrents de l’aigua per al funcionament de la maquinària, a través d’una séquia situada en una de les parets del molí.
Actualment aquest molí es troba en bon estat de conservació.