El molí d’Agullent data de mitjan el segle XV, si bé sembla que es va construir al costat d’un altre anterior. Els molins hidràulics a les nostres terres van tenir la seua època d’esplendor del segle XVIII a principis del segle XIX. A Espanya després de la Guerra Civil es va produir un període de reanimació fins a la decadència definitiva i el tancament massiu entre els anys 50 i 60.
El Molí Fariner d’Agullent estava explotat en règim d’arrendament. En principi el senyor propietari del molí era el rei, a qui el moliner li pagava el cens que li donava dret a la seua explotació. Posteriorment el molí va ser comprat per diferents particulars. Els propietaris del molí eren forasters, no vivien al poble i, per tant, l’únic tracte que el moliner tenia amb ells era el pagament de l’arrendament.
El molí emprava l’aigua que venia des de la Font Jordana per a la utilització de la qual hi havia establides unes ordenances, ja que aquesta aigua s’emprava també per a regar algunes hortes del poble. En el segle XX i en minvar el capital d’aigua, perquè també era emprada per la indústria, es va instal·lar un motor per a complementar la força hidràulica.
El procés que convertia l’aigua en força mecànica per a accionar la maquinària ja no és ací visible al complet, perquè les obres realitzades en els noranta van condemnar la zona de la “cacau”, l’espai on hi havia el rodet, una roda amb aletes que girava amb l’impuls de l’aigua i que era l’encarregada de donar força a la maquinària del molí. Malgrat això l’espai està ple d’encant i d’elements que ens parlen d’un altre temps.