Partim de l’àrea recreativa del Convent d’Agres, la qual disposa de tauletes de pedra i de fusta, restaurant i font. Començarem la pujada pel marge esquerre des del qual podem veure el barranc del Molí i el poble d’Agres amb la seua fisonomia característica, escolant-se pel pendent de la muntanya. En uns metres ens situem als mateixos peus del santuari (punt 1). La senda, bastant empinada a l’inici, s’endinsa en el poblat i ombrívol barranc de l’Assut, el qual s’ajunta aigües avall amb el del Molí, on es va construir un assut per tal de regular l’abundant cabdal. La senda continua enlairant-se, trobant moltes travesses que han anat obrint-se durant anys; per tal d’evitar la incipient erosió, recomanem seguir sempre l’opció de menor pendent. Travessem el vessant colonitzat per un interessant matollar mediterrani amb pi blanc (Pinus halepensis).
A poc a poc ens n’adonarem de l’encisadora panoràmica que a les nostres esquenes emergeix. Creuarem una pista forestal que porta cap al barranc de la Teixera d’Agres, però continuarem cap amunt resseguint la senda, fins arribar a les immediacions del Refugi del Montcabrer del Centre Excursionista d’Alcoi, on es localitza la cava del Teix (construïda al s. XVIII), la qual passa pràcticament desapercebuda pel fet d’estar totalment coberta d’heura. A aquesta altitud serà ja fàcil trobar la carismàtica i apreciada sàlvia de Mariola (Salvia blancoana ssp mariolensis) i el punxós coixinet de monja o cadireta de pastor (Erinacea anthyllis), ben adaptat a la batuda del vent i les gelades. Coronant el cim del Molló del Teix, també conegut com el Comptador, es localitza una caseta de vigilància. Aquest punt es troba en una situació privilegiada des d’on es pot contemplar el colossal Montcabrer, les planes interiors de la Mariola, el Recingle i la cava Gran, la Valleta d’Agres i les comarques de la Vall d’Albaida i la Costera, el Benicadell, l’embassament de Beniarrés i la Safor al fons, l’Albureca, Almudaina, la Serrella i Aitana. Per a continuar l’itinerari seguirem la pista forestal que baixa en direcció sud-oest cap a la cava Gran (també anomenada Arquejada), símbol inequívoc d’aquesta serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a principis del XX, encara que es va tornar a utilitzar puntualment durant la Guerra Civil. Té 11 m de profunditat i 15 m de diàmetre interior, amb sis arcs d’estil gòtic apuntats en els extrems de l’hexàgon exterior i units al centre; aquesta estructura sostenia la cúpula de biga i canyís, rematada amb teula moruna.
Al seu interior podem veure un vigorós teix. Crida l’atenció la font adjacent a la boca d’accés a l’interior, amb un fil d’aigua tot l’any. En aquest sector culminal de la serra, trobem l’hàbitat prioritari de molts ocells com el corbs; el còlit ros; el cercavores, fàcil de veure a l’hivern; la rara titeta d’estiu, que cria en aquestes contrades, a més de rapinyaires com el xoriguer petit o l’àguila reial. Retornarem novament per la pista fins el refugi del Montcabrer i prendrem el camí forestal que baixa per la esquerra en direcció nord-oest. Al llarg del camí trobarem nombroses espècies típiques del matollar mediterrani amb un estrat arbustiu principalment format pel càdec, el coscoll, les argelagues, el romer o romaní, el cepell o petorrera, el matapoll, les estepes i altres plantes de menor port com ara la camamirla, el timó, i el raïmet de pastor colonitzant esquerdes i forats a la vora dels camins.
Al temps que descendim, podrem trobar els senyals d’alguna fagina, rabosa o porc senglar. A l’estiu serà més fàcil trobar la presència de rèptils com la serp d’escala. Després de fer algunes revoltes, el camí passa per la coneguda a Agres com font del Tio Rufino, per acabar trobant-se amb l’encreuament d’una pista asfaltada que si resseguírem cap a l’esquerra (cap a occident), ens conduiria a l’àrea recreativa de la font del Molí Mató, on es conserva un dels millors exemples valencians de vegetació associada a deus i brolladors sobre una tosca d’extraordinàries dimensions. Per a retornar a l’inici, girarem a la dreta, arribant a les primeres cases del poble i continuant pel camí del Convent, flanquejat per uns monumentals xiprers que ens donen la benvinguda de nou i passant per davant de les cavitats conegudes com les coves del Bou.