La Serra Mariola
La Serra Mariola va ser declarada parc natural el 8 de gener de 2002. Amb una extensió de 16.000 hectàrees, situades entre les comarques de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat, s’inclou dins els municipis d’Agres, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Muro...
Destaca per les abundants fonts, els nombrosos masos i una gran xarxa de camins, que evidencien la intensa activitat d’aprofitament dels recursos naturals duta a terme pels seus antics pobladors: nevaters, pastors, llenyaters, etc.
Un dels signes d’identitat més important del parc són les caves, en explotació entre els segles XVI-XX: construccions per a l’emmagatzematge de la neu. Altres elements constructius destacats són els diversos masos, castells i ermites que trobarem.
En el seu paisatge vegetal, amb més de 1.400 varietats de plantes, és un magnífic exponent de biodiversitat d’espècies amb propietats aromàtiques i medicinals: sàlvia, camamilla, timó, rabet de gat, perico, te de roca...
Moltes d’aquestes herbes formen part de l’elaboració de begudes (herbero...), com a condiment culinari, com a remei d’infinitat d’afeccions, en l’elaboració de perfums... La major part de la serra està coberta de pins i matoll amb petorreres, argelagues, estepes, carrasques, teixeres...
La fauna la formen amfibis, rèptils, aus (pinsà, perdiu, gafarró... rapinyaires diürnes com l’àguila reial, el falcó pelegrí o l’astor; i nocturnes, com el duc, gamarús, l’òliba...) i mamífers (porc senglar, conill, gat salvatge, fagina, mostela, geneta, teixó, rabosa...).
Cal esmentar també el riu Vinalopó, que naix a Bocairent, i el pic del Montcabrer, que és el cim més alt del parc amb 1.390 metres.