L'arquitectura de l'aigua

L’abundant aigua que brolla per tots els vessants de la Mariola ha conduït les generacions successives de la zona a desenvolupar una gran varietat d’infraestructures per aprofitar-la al màxim. Així, un seguit de sèquies, moltes d’elles d’origen àrab, fa arribar el preuat líquid a cada racó on no arriba de forma natural per regar conreus, sense deixar de banda l’ampla xarxa de basses, com la de la cova de la Font d’Alfafara, que serveixen per emmagatzemar-la en temps d’abundància.

Una menció especial mereix el nombre de fonts distribuïdes tant pels nuclis urbans com pels afores. Fins i tot a Agres podem trobar una ruta de les fonts que enllaça de forma circular els disset exemples naturals que es localitzen al terme municipal amb exemples tan destacats com la font de Barxeta o la del Molí. Les fonts, a més, han generat al seu voltant àrees recreatives de gran bellesa com la de l’Assut d’Alfafara. Per últim, Bocairent és una altra població amb una xarxa hídrica ben visible especialment al barri medieval però també en d’altres zones amb brolladors tan coneguts com la font d’En Ferris.

Els llavadors públics són una altra instal·lació freqüent a les localitats de la serra de Mariola. Així, Agres en conserva un en molt bon estat, Bocairent ha rehabilitat recentment el de l’Aljub situat en ple nucli històric i Muro encara gaudeix del safareig públic.

Finalment, la força de rius i de rambles com el Clariano o el Vinalopó ha sigut històricament el motor de la indústria tèxtil i paperera de la zona. Així, al llarg dels seus llits es distribueixen tot tipus de molins que evoquen una època en la qual l’aigua constituïa l’única font d’energia que existia. Un bon exemple és la ruta pel barranc de la Fos entre Bocairent i Ontinyent o la ruta dels Molins de Banyeres de Mariola.

03.10C01Bassa_Cova_Font